Faig teatre per dir mentides

Nelson Valente té molt clar perquè es va aficionar al teatre. “Volia assemblar-me a la  meva àvia italiana, que era una gran mentidera”, bromeja aquest jove director i dramaturg argentí, que aquests dies es troba a Barcelona per participar en la 5ª edició del festival ULLS. L’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure vincles entre Europa i Amèrica Llatina a través de les arts escèniques contemporànies.

El director argentí Nelson Valente donant una conferència a l'Institut del Teatre de Barcelona

L’any 1996, Valente va fundar la Compañía Banfield Teatro Ensamble, un emblemàtic teatre i centre d’estudis d’art dramàtic a Lomas de Zamora, en un suburbi de Buenos Aires, i que actualment dirigeix. “No només es tracta de dir mentides, sinó d’aconseguir que emocionin”, explica  Valente durant una conferència dirigida als estudiants de l’Institut del Teatre. “Igual que feia la meva àvia”, afegeix l’argentí, tancant els ulls cada cop que sonriu. Les seves paraules provoquen les rialles dels joves que han vingut a escoltar la seva trajectòria. L’altre gran repte d’un “home de teatre”, segons el dramaturg argentí, és  saber trobar un llenguatge propi, “que et permeti plantejar preguntes, i que després l’espectador les pugui resoldre com vulgui”.

Al recordar els inicis de la companyia, Valente torna a arrufar les celles. En aquella època acabava de graduar-se a la fundació Teatro del Sur, dirgida pel conegut creador argentí Alberto Fèlix Alberto, i havia acceptat una feina de professor de teatre a l’ajuntament de Lomas, fins que un grup de gent – uns “dements” com ell, bromeja Valente –  el van animar a crear el seu propi teatre. “Vam passar de ser actors, a paletes i electricistes”, recorda el director argentí. Avui la Banfield Ensemble és un dels complexes d’arts escèniques més actives de Buenos Aires, amb més de 30 produccions llançades en els últims catorze anys.Es tracta d’un centre interdisciplinari, on  interaccionen la dansa, la interpretació, la música i el text. “Tothom col.labora  en la creació d’una nova producció artística”, comenta Valente als estudiants de teatre de Barcelona, entre els quals hi ha diversos sud-americans.

La companyia Bansfield compta amb un equip fix d’actors, com si es tractés d’una família. “El fet de que els coneix tan bé és important, ja que els actors m’acompanyen en la busca del llenguatge propi”, explica Valente. Quan escriu guions,  Valente pensa personatges específics per a cada un d’ells. Els actors, a més, participen en la correcció dels textos i tenen permès fer modificacions sobre l’escenari. “Aquesta forma de treballar m’ajuda a resoldre millor la  pregunta: què vull dir amb el meu teatre?”, confessa Valente, tot i que ell a vegades també treballa com a actor.

L’aparició de la companyia Banfield coincidí amb un moment en què Argentina patia una greu crisi econòmica, i alhora una  explosió de creativitat. “Sense diners per a grans muntatges, et dónes compte de què només amb actors i espectadors ja tens suficient per fer un bon espectacle”, reconeix  Valente.  La seva aproximació al drama ve influenciada per la idea de l”espai buit” de les creacions de Pina Bauch i la seva Tanztheater Wuppertal. La famosa ballarina contemporània alemanya,  morta el 2009,  creia que el llenguatge dels sentiments humans en moviment prevalia sobre les formes.

“Als anys 90, en ple boom econòmic, la felicitat dels argentins consistia en aconseguir una liquadora nova. De sobte, estàvem tots intentant canviar patates per gallines”, recorda Valente amb una rialla. “La crisi va fomentar que la gent tornés a buscar llocs de trobada i reunió, a llençar-se a fer el que realment els agradaria fer”, afegeix el dramaturg argentí. Europa pateix ara una situació similar. “Cal aprofitar aquest moment, perquè les limitacions poden acabar potenciant una gran moguda ”, aconsella Valente als estudiants catalans. Per sobreviure  a la crisi, la companyia Banfield també es va veure forçada a diversificar.  “No podíem sobreviure només treballant d’actors, així que vam començar a fer dansa, música, donar classes i  tot el que fes falta per tirar endavant”, diu Valente. I afegeix: “Mai se’ns acudiria esperar a un subsidi per començar una obra”.

Si tot és tan complicat per guanyar-se la vida, per què es dedica a fer teatre?, volen saber els futurs dramaturgs del nostre país. “És la meva forma de viure, la meva mirada del món”, els hi respon Valente. I afegeix un últim consell: “El teatre exigeix ser sincer, no només amb un mateix, i amb el que un vol dir, sinó també el públic: cal parlar en un llenguatge que pertanyi a la  mateixa realitat que  l’espectador”.

http://www.teatroensamble.com.ar/home.htm

www.ulls.org

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s