Una tripulació molt especial

La ong catalana Veles per la Vida impulsa la vela com un instrument de inclusió social 

La vela encara és vista al nostre país com un esport minoritari i  reservat per a les elits. Eliminar aquest perjudici va ser un dels motius que van impulsar  Diego Torres  a fundar Veles per la Vida, una organització sense ànim de lucre dedicada a apropar el món de la vela als nens amb malalties cròniques o discapacitats mentals.

Pau i Víctor, de l'associació Junts en Acció, navegant a Vilanova

“Creiem que la vela és un instrument d’inserció social molt eficaç”, explica Torres mentre naveguem davant de la costa de Vilanova i la Geltrú.Abord del veler ens acompanyen en Pau  i en Víctor, dos adolescents amb discapacitat intel.lectual de l’associació  Junts en Acció de Sant Pere de Ribes. Els 35 alumnes del centre han estat invitats a navegar  per Veles per la Vida en el marc de la regata femenina Trofeu Tanit. Fa un dia assolellat de mitjans d’octubre, però és menys calorós de l’esperat. En Víctor, que pateix autisme, ha tardat una estona en voler sortir de la cabina.  S’asseu al costat de la seva monitora i observa com en Torres va hissant el floc. En Pau, assentat a l’altre costat de la banyera, llença un xisclet cada cop el vaixell s’escora. Les ulleres li llisquen nas abaix. “Els nens amb discapacitats intel.lectuals deixen de fer moltes coses que podrien fer perfectament, sigui per recel o per falta de temps dels seus pares. Nosaltres treballem per fer-los visibles. Busquem la seva integració en la comunitat fent que participin en activitats “normals” , explica Maria José Montilla, presidenta de Junts en Acció i mare d’una nena amb una discapacitat intel.lectual genètica.La Marina també ha vingut a navegar però s’ha embarcat en un veler diferent a la seva mare. “és important que els nens realitzin les activitats sense els pares perquè  això els fa sentir més autònoms”, aclareixla Maria José.

La pràctica de la vela com a instrument d’inserció social i terapèutic ja fa temps que s’ha estès a a països com França i Anglaterra, on existeixen diverses organitzacions que van inspirar a Torres a l’hora de fundar Veles per la Vida. De fet, l’afició de Torres per la vela també té un origen terapèutic. Va començar fa pocs anys, quan una lesió el va allunyar del que havia estat sempre la gran passió: la muntanya. “Vaig descobrir que la vela no només  et permet estar a la naturalesa, sinó que també estimula altres capacitats, com el treball en equip i la presa de responsabilitat”, reconeix el director de la Ong, que treballa de consultor i també imparteix classes d’estratègia a l’escola de negocis ESADE. (Diego Torres és soci de Institut Nóos juntament amb Urdangarín. La organització, una consultora dedicada al mecenatge d’esdeveniments esportius, està sent investigada per malversació de fons i corrupció vinculada al gobern Balear). Juntament amb la seva dona, Ana Tejeiro, Diego està preparant un llibre amb un recull de 25 casos on la vela va servir com a mètode eficaç de integració social.

No es aleatori que l’activitat s’hagi preparat amb una associació de Sant Pere de Ribes, vila propera a al port de Vilanova. “En els nostres projectes sempre procurem involucrar a la població local” , comenta Torres. L’organització ha dut a terme activitats similars al port de Masnou  en col.laboració amb la fundació Pere Tarrés i associacions de nens amb càncer.  Segons Torres, aquest tipus de sortides al mar ajuden a “apropar el públic general  als clubs nàutics, drassanes, regatistes, propietaris de vaixells i al món de la vela en general”. “Som un país amb centenars de kilòmetres de costa i un clima fantàstic, i tot i així la vela segueix sent un esport estigmatitzat”, es lamenta Torres.

Veles per la Vida depèn de la col.laboració de patrons i navegants com la Cristina Zander, l’organitzadora del trofeu Tanit, que ha prestat el seu creuer perquè els nens de Junts en Acció puguin sortir al mar.  “Es tracta d’una bona oportunitat per promoure la vela com un esport popular, i no només per les elits”, diu Zander sense treure l’ull de sobre del Pau, que s’ha apoderat del timó.

A Veles per la vida li agradaria dur a terme més sortides durant l’any, però el principal problema és el finançament, reconeix Tejeiro. Un dels patrocinadors més fidels  de Veles per la Vidaes la cadena de roba NiceThings, propietat d’un matrimoni català, ambdós  malalts de càncer. “En aquest cas el factor personal ha estat decisiu a l’hora de que ens donessin diners”, explica Tejeiro. Expert en patrocini i mecenatge a ESADE,Torres creu que cal una  legislació sobre mecenatge que garanteixi més beneficis  fiscals a les empreses que donen diners a causes solidàries, com a França o als  Estats Units.

S’aixeca el vent i les onades accentuen el balanceig del veler. En Víctor es posa nerviós i es posa de quatre grapes. Diu que té pipí i vol tornar. La seva monitora li ordena amb suavitat que s’assegui. “Els autistes necessiten atenció i suport constant. Perden la connexió amb el món real i mai saps com poden reaccionar”, explicala MariaJosé.La Cristinaencén el motor per arribar abans a port. Quan la patrona es despista, en Pau agafa la palanca i accelera a fons.  Zander somriu i diu:  “Al final tots els nens són iguals, els hi  agrada la velocitat.”

One thought on “Una tripulació molt especial

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s