auto bombo

Us deixo una bonica entrevista que em van fer a l’ARA LLEGIM del diari ARA:

Tot periodista té una novel·la per explicar Rodés: “Fins a la Xina, no vaig trobar el meu lloc” Riba: “Som al mig del món que ve” Coll: “He volgut fer una radiografia del moment”

JORDI NOPCA / LAURA SERRA 

| Actualitzada el 02/03/2013 00:00

ANDREA RODÉS VA TORNAR DE LA XINA EL 2010ANDREA RODÉS VA TORNAR DE LA XINA EL 2010

Andrea Rodés va marxar a la Xina per fer una tesi sobre història de l’art i va tornar-ne convertida en periodista. Del 2007 al 2010 va exercir de corresponsal per a diversos mitjans des de Pequín. Com a colofó d’aquella experiència va escriure Lluny de Pequín (Columna, 2012). Hi volia abocar les seves “vivències a la Xina” i, de passada, criticar el sistema de la premsa d’aquí: “Accepten de corresponsals gent molt jove poc preparada intel·lectualment, i no tens temps per fer reportatges ni volen històries pròpies sinó que et fan reescriure els temes que els arriben de Reuters”. El resultat, però, no és una novel·la sobre el periodisme sinó un viatge sensorial que descobreix al lector un paisatge exòtic a través dels ulls d’una protagonista que “té molts prejudicis sobre el país i de mica en mica els va superant”.

L’Alícia és filla d’una catalana i un xinès que ella mai va conèixer. Marxa a l’Àsia per saber d’on carai ve, perquè no s’entén gens amb la mare ni amb el seu padrastre anglès, dos catedràtics que formen part del món acadèmic esnob que trafica amb art xinès. “Jo, fins que vaig fer de periodista a la Xina, tampoc havia trobat el meu lloc. Potser és que també em van pressionar per fer una vida que no volia. Jo volia estudiar història i vaig acabar llicenciant-me a Esade perquè era bona estudiant. Però després no encaixava en cap feina. O em feien fora o m’avorria”, diu l’autora.

Tot i aquests paral·lelismes amb la seva biografia, Rodés li va donar a l’Alícia característiques antagòniques a ella -“té una feina convencional, no li agrada gens llegir i és més cursi”- mentre que es va esmunyir a la novel·la a través de l’amic de la protagonista, el Lluís, un reporter freelance amb qui comparteix confidències i amics periodistes.

“Quan arribes a la Xina, tot és nou i tot et semblen històries. Però també tens molts prejudicis. I allà et radicalitzes. Jo vaig anar relativitzant el fet que sigui un país no democràtic, perquè penso que els Estats Units o Europa finançant dictadors i guerres no són millors, però la majoria de periodistes espanyols escriuen amb una visió molt predeterminada i critiquen per criticar. Diuen «macacos» als xinesos! Tenen un actitud colonialista, com la que descrivia cent anys enrere George Orwell a Dies a Birmània “. Precisament un dels impulsos per escriure la novel·la és la poca literatura o l’absència de cròniques periodístiques que hi ha sobre el país en català. Per omplir el buit, i abans dels Jocs Olímpics, ja va publicar a Destino Por China con palillos.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s