Regal

Venteja fort i el mar escup escuma,
Com la boca dun gos rabiós
clavant les dents a l’ espigó.
Ressaca d’una altra nit de buidor
Vida a cops de  desencant.
Vida plana.

M’ he oblidat dels punyals
De les ferides obertes
De les esquerdes que deixen escapar la primavera.

I ara espero la dolça recompensa
La mel perduda en aquests anys de solitària travessa,
de matins abraçada a la lluna,
De nits que anhelen el Sol
i esquiven les mans avorrides de la son.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s