El jardí de Pebble Beach

Plou

Aigua que amara les voreres,
i s’enduu el teu somriure,
el tatuatge al maluc,
les sabates brutes,
i una piga al pit
que no saps que he vist.

El vi s’escalfa a la copa
i t’atanses per veure el mar.
Pell que s’eriça com les onades,
banyant de sal els petons.

He obert els ulls mentre els teus dits jugaven,
uns segons. I tu estaves dins meu,com el sol de maig filtrant-se entre les persianes.

Mullats de saliva
sobre el cobrellit
T’escolto
com la nena petita que veu satisfet un capritx.

Vull més.

Vull fer la croqueta a Pebble Beach
i que esternudis,
i que ens rebolquem junts la gespa immensa del desig.

Plou.

El cel s’ il·lumina i els trons entretenen el cor,
polsegós i trist.

I em pregunto llavors si hi haurà un altre maig,
un altre vi,
un altre migdia del que no puguis fugir.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s