Sorra

En dies com aquest,
quan el cor es fon, com els peus en la sorra calenta,
i el vent dispara pedres als turmells,
anticipant l’agonia del silenci,
em pregunto llavors per quina platja corries descalç,
de petit
esquivant cada onada amb un salt,
aferrat a la mà de la teva mare
i a la barreta dun gelat que es desfà i regalima.
I tu miraves les gotes, vermelles i dolces, i reies. I les volies tocar, igual que jo amb la suor del teu cos, escampada als llençols del meu llit. 

Volo als teus estius  sota el sol de juny.
Els teus dits d’infant manegant un petard, com els que ara sento de lluny. La manguera serpentjea i un gos remena la cua i t’esquitxa, i tu l’empaites, i ell t’empaita, i la teva mare et crida a dinar. 

Ara la sorra està bruta i s’entrefica entre els dits.
Burilles de cigarreta i petxines blanques i buides que omplen les butxaques dels meus pantalons curts.

Camino cap a casa seguint la  via de tren: acer fred que va xiulant a l’orella que la vida passa i que la resta no és més que sorra enganxada al turmell.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s