Aeiou

Aquest cop no ha fet falta parlar
Amb mans nervioses,
t’has tret les ulleres i les has fet volar
El vidre contra el terra de fusta
el meu cos tremolós contra la taula, la cadira, el llit.
I a dins teu, olor a tabac i a mesos d’hivern,
dies d’espera que ara s’esfumen per un passadís
La teva boca, els teus dits,  llibres que han quedat pendents abans de quedar-te adormit
Tens la mà rugosa d’un home i l’esquena pigada d’un nen petit.
Pigues que són planetes que s’esfumaran de nit

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s