No seran per tu

El vidre de la finestra s’ha quedat entelat
Faig un dibuix amb els dits,
un puntet petit,
trist,
que deixa passar els raigs de sol
i veig la boira
que s’aixeca de l’herba,
mandrosa,
com jo sota el cobrellit

Pujen olors estranyes d’una cuina que no es meva
Algú puja les escales
Veus del nord,
ulls que no em pertanyen,
com aquests prats verds.

Les vaques,
com taques de vellut,
ja s’han llevat.
I les flors blanques del camí que jo et volia ensenyar, tambe aixequen el cap.

Pero no estàs aquí.

Avui les arrancaré per mi.

image

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s